La Gran Via tranquil·la

Font de la Guatlla és un barri singular de Barcelona que forma part del Districte Sants-Montjuïc. Situat entre la Gran Via i el vessant nord-oest de la muntanya de Montjuïc, des dels carrers de Mèxic i el carrer de la Química, pràcticament en tot el tram comprès entre les places d’Espanya i Cerdà. Es tracta d’un indret de característiques urbanístiques molt peculiars, amb predomini de les cases baixes amb jardí, que configuren un inusual racó de calma a la part més propera a la muntanya, en clar contrast amb els edificis alts i el tràfec del sector que s’aboca sobre la Gran Via, i on els noms dels carrers evoquen l’entorn natural en el qual es troben (la Dàlia, el Crisantem, el Lotus, la Begònia, etc.).

Zona rica en fonts, avui gairebé dessecades o contaminades, el nom neix d'una antiga font pública on hi anaven a beure les guatlles, entre d'altres aus.

La notícia més antiga que documenta el topònim en ús data de principi de segle i, si bé les referències com a topònim oficial són escasses, s’ha mantingut al llarg del temps i donà nom a la zona quan era poblada només per un conjunt de cases barates d’obrers i funcionaris, i per alguna masia.

Actualment, un monument coronat per una pedra tallada en forma de cap recorda la font, prop de l’antic emplaçament. Aquest cap, col·locat el 1997, té una obertura a la boca com si es tractés d’un broc, però mai no va usar se com a font, ja que sembla que és una antiga gàrgola del segle XVIII, que prové d’alguna masia o d’un edifici noble, i que durant molt de temps fou reaprofitada com a esglaó a les escales properes.